El director, productor i traductor Pavel Bsonek va començar la seva vida artística als cinc anys com a cantant i actor infantil. La seva primera aparició a la televisió va ser als 10 anys. Va estudiar piano y clarinet i va tocar en diverses orquestres. Per les opinions polítiques del seu avi i la seva mare, el règim ttxec no li va permetre estudiar ni teatre ni arquitectura. Així que només va poder estudiar quñimica fora d’on vivia la seva família.

La seva carrera com a productor va començar als anys 90 amb diverses gires de cantants d’òpera solistes de la Metropolitan Opera, diversos cantants del pop txec i obres de teatre. A partir de l’any 2000 comença a col·laborar amb l’empresari Jakub Spalek i la seva companyia Kaspar, on va treballar com a productor i director.

En aquests anys ha produït més de 35 obres, algunes de les quals segueixen en el repertori teatral.

Què és Cicatrius?

“Les cicatrius són les restes que ens deixen les ferides que els humans ens hem fet a nosaltres mateixos en el passat i moltes d’elles no hem aconseguit guarir correctament, per la qual cosa als moments crítics tornen a obrir-se s’infecta el que s’havia aconseguit curar”. Pavel Bsonek ens explica el perquè del projecta en aquesta entrevista.

Per això, el nostre cicle de 4 obres l’anomenen Cicatrius, perquè cadascuna de les obres toca algun tema que no està tancat o no està solucionat. Crec que sense guarir bé aquestes ferides estem condemnats a repetir els mateixos errors encara que en una altra època.

Si no guarim bé les ferides, estem condemnats a repetir els mateixos errors #Cicatrius Click To Tweet

Quanta gent heu implicat per a dur a terme aquest projecte escènic?

M’il·lusiona que hàgim aconseguit més de 30 associacions diverses que, encara que moltes d’elles no tenen res a veure una amb l’altra, estiguin disposades a col·laborar en el mateix projecte. És una confirmació que el tema del nostre cicle implica tota la societat.

M'il·lusiona que més de 30 entitats col·laborin en el projecte #Cicatrius Click To Tweet

En quin estat creus que es troba la memòria històrica a Espanya?

Molt estrany. El passat dels espanyols, des del meu punt de vista, es maquilla d’una manera incomprensible i veig una falta profunda d’informació bàsica, fet que genera un espai per manipular-la. Crec que Espanya no ha superat el seu passat perquè no va haver-hi suficient interès a fer-ho i ha estat més còmode quedar-se enmig del procés. Sense nomenar i posar cara als fets i a la gent un poble o nació no pot evolucionar i anar endavant.

Ets txec. Les ferides emocionals que deixa la guerra s’han gestionat bé al teu país d’origen?

No es tracta solament de la guerra, sinó també del sistema comunista que vam tenir després. Al final tots els sistemes totalitaris són iguals nazisme, franquisme, comunisme… Tots són dolents i és igual sota quina bandera estiguin. Després del canvi totalitari al democràtic, es va fer una cosa que amb el temps s’ha vist que va ser molt important i positiva que era la publicació de tots els fets, no solament de la segona guerra mundial, també de l’època comunista, de tots els col·laboradors amb aquest sistema, la policia secreta, etc. Aquesta informació està a l’abast de qualsevol ciutadà, des de les biblioteques especialitzades fins a internet. Així que tots els fets tenen la seva cara. I això ha estat molt útil perquè la societat pugui tancar les seves cicatrius del passat per guarir bé les ferides

#Cicatrius: #LanitdeHelver #Wannsee #Protesta #Leni Teatre contra l'oblit Click To Tweet

Aprenem dels errors del passat?

No ho sé, m’agradaria creure que sí, però sóc molt escèptic o realista, perquè tenim tendència a anar oblidant i maquillant els nostres fets perquè semblin millors o diferents i això ens fa que al final repetim els mateixos errors d’alguna forma. Malgrat el meu escepticisme, crec que mantenir la història tal com era i fer-la accessible al públic és una de les maneres per no tornar a repetir aquests fets.