El cicle de teatre Cicatrius es presenta en escena aquesta temporada 2016-2017 de la mà de la companyia Exquis Teatre, per la necessitat de mantenir intacta la memòria històrica d’uns fets terribles que van passar ara fa 78 anys: l’Holocaust i el genocidi nazi, un dels episodis més negres de la història recent d’Europa.

Però, per què és necessari?

Perquè recuperar la memòria històrica és un exercici social que s’ha de practicar en tots els àmbits de la vida humana de manera continuada, per no tornar a caure en els mateixos errors. A Europa, especialment a partir de la dècada dels 80, van començar a proliferar diferents treballs al voltant de la importància dels indrets de la memòria, dels espais commemoratius. El paper de la memòria social s’ha reconduït per uns camins que es relacionen amb les necessitats de legitimació, justificació o reivindicació de les identitats col·lectives.

La venjança no és important, la memòria sí #Cicatrius Click To Tweet

Amb aquest cicle no es pretén substituir els fets històrics, sinó tot el contrari, recordar la seva importància per no oblidar-los. Per no tornar-los a repetir.

Crec profundament en la diferència entre història i memòria; permetre que la memòria substitueixi la història és perillós. Mentre que la història adopta necessàriament la forma d’un registre, contínuament reescrit i reavaluat a la llum d’evidències antigues i noves, la memòria s’associa a uns propòsits públics, no intelectuals: un parc temàtic, un memorial, un museu, un edifici, un programa de televisió, un esdeveniment, un dia, una bandera. Aquestes manifestacions mnemòniques del passat són inevitablement parcials, insuficients, selectives; els encarregats d’elaborar-les es veuen abans o després obligats a explicar veritats a mitges o fins i tot mentides descarades, a vegades amb la millor de les intencions, altres vegades no. En tot cas, no poden substituir la història.

Tony Judt (1948-2010)
Historiador, professor d’universitat i escriptor britànic, especialitzat en Europa

Ferides que deixen una cicatriu

Durant la seva història, Europa ha patit moltes ferides pels cops causats pels seus mateixos habitants. Cop rere cop, sempre s’ha recuperat d’aquestes lesions gairebé sense problemes, encara que algunes ferides mai s’han arribat a tancar del tot deixant així, una cicatriu.

Les cicatrius s’han de curar bé, perquè si no tornen a obrir-se i infectar-se.

En el nostre cicle volem posar el dit a la nafra de les cicatrius que s’han obert perquè no les hem sabut guarir bé en el seu moment o d’aquelles que, directament, hem curat malament.

Quan fem que la ferida es tanqui només per un temps i intentem oblidar els fets o, fins i tot, mirem de modificar-los per fer-nos sentir millor, només aconseguim que la ferida no es tanqui del tot i torni a obrir-se posteriorment en un moment crític.

Amb les obres que presentem en aquest cicle volem ressaltar les ferides que té Europa i nosaltres mateixos, que en la nostra opinió, semblen obrir-se cada vegada més.

Pavel Bsonek
Director Exquis Teatre