Jordi Gracia i Carles Goñi interpreten Protesta, un text del reconegut filòsof i dramaturg txec Václav Havel en què dos intel·lectuals a través del seu diàleg ens mostren dues postures davant d’un únic fet: la manca de llibertat.

Staněk viu acomodadament, el règim totalitari el tracta bé, té una bona posició al món de la cultura. Vaněk, “de professió dissident” acaba de sortir de la presó. Al més pur estil dels diàlegs socràtics Vaněk posa un mirall davant del seu interlocutor en el qual no té altre remei que mirar-s’hi i veure’s com realment és.

Sembla que el diàleg se situí en un temps ja massa llunyà, el segle passat. A mesura que l’espectador veu com es desenvolupa la conversa anirà identificant situacions injustes. Aquelles en què tothom es pregunta què ha de fer, què és el correcte, quines conseqüències tindrà la decisió presa i com afectarà els seus éssers estimats i a ell o ella mateixa i, finalment, la decisió.

La llibertat d’expressió, la posició que prenem davant de determinats fets i les conseqüències de les nostres accions són temes inherents al l’ésser humà que recull el text del reconegut filòsof que, tot i situar-se en els anys 70, no ha deixat de perdre vigència.

Segur que tu també has hagut de signar o no signar en molts moments de la teva vida. Click To Tweet

 Protesta

Escrita un any després de Carta 77, abans que Havel fos empresonat, Protesta va estar prohibida pels governs stalinistes i es va convertir en un autèntic objecte de culte clandestí entre els cercles de la cultura txeca dels últims trenta anys. Constitueix un testimoni únic de la crisi de l’home immers en un sistema basat en l’atropellament de les llibertats.

L’obra es va estrenar a Viena l’any 1979 i és la primera vegada que es representa a Catalunya i s l’Estat espanyol

La Carta 77

Aquests anys de dissidència culminen l’any 1977 amb la redacció de Carta 77, un text i un moviment que lidera conjuntament amb el filòsof Jan Patočka i l’ex-membre del partit comunista Jiří Hájek. El compromís amb la Carta 77 li comporta múltiples detencions i interrogatoris, fins que finalment és empresonat,

El manifest Carta 77 celebrava l’adhesió de la República Socialista de Txecoslovàquia al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ratificats a Helsinki el 1975. Alhora que celebrava aquesta adhesió, el text en denunciava la hipocresia, ja que aquests drets eren sistemàticament esclafats a Txecoslovàquia

Václav Havel

Václav Havel neix a Praga l’any 1936 en el si d’una família burgesa acomodada. Amb l’arribada de la dictadura estalinista se li prohibeix sistemàticament l’accés a les acadèmies d’estudis superiors, entre les quals la Facultat de Filosofia i la de Teatre. Tot i així, l’any 1962 es converteix en dramaturg al Divadlo Na Zábradlí (Teatre de la Balustrada). Uns anys més tard, després que els tancs esclafin l’anomenada Primavera de Praga i acabin amb un període de certa obertura del règim, se li prohibeix tota activitat pública. Això l’obliga a escriure i a actuar políticament des de la dissidència i la clandestinitat.

Amb la caiguda del règim soviètic, el 1989, és escollit president de Txecoslovàquia, càrrec que ostenta fins a la seva dimissió, el 1992, davant la imminent separació de Txecoslovàquia en dos estats. El 1993 és elegit president de la República Txeca i ocupa el càrrec fins al 2003. Mor el 18 de desembre de 2011.